Emocions i salut

Com totes les paraules que tenen diverses interpretacions, per entendre’n el veritable significat cal recórrer al seu origen etimològic: la paraula ve del llatí «emotio», que es forma amb el prefix «e-ex» i el verb «movere», i que indica un moviment cap a fora. Es pot traduir com «energia en moviment» (en anglès, E-Motion, encara és més clar).

Però com es trasllada aquest concepte a tots els mecanismes complexos que generen les diferents emocions? Basant-nos en el que coneixem de la neurofisiologia i la bioquímica, aquesta energia es pot entendre com un impuls nerviós generat per un pensament, que al seu torn provoca determinades sensacions a causa de respostes hormonals i que, en darrer terme, donen lloc a reaccions bioquímiques i respostes físiques de l’organisme.

Això és fàcil d’entendre si pensem, per exemple, en el que ens genera a nivell físic un sentiment de por sobtat: sudoració, taquicàrdia, falta d’alè… a causa de la ràpida secreció d’adrenalina en resposta a una situació de perill, o fins i tot a un pensament relacionat amb aquesta situació. És un exemple senzill per entendre que la influència d’una emoció a nivell físic és un fet real i tangible, més que una creença o una postura d’alguna mena de medicina alternativa.

Les emocions formen part del nostre dia a dia i no en podem prescindir: des que naixem hi estem en contacte. Cada persona amaga dins seu un embolic de sentiments i emocions darrere dels records i les memòries, els fracassos, les pèrdues o l’alegria viscuda. Com respirar o dormir, sentim i ens emocionem de manera instintiva.

Les emocions tenen un paper adaptatiu: ens ajuden a sobreviure en un entorn complex. La por permet fugir o mantenir-se immòbil davant de determinats perills. La ràbia ens dona forces per reaccionar i defensar el nostre entorn i els nostres éssers estimats. La tristesa és una brúixola molt útil, perquè fomenta la introspecció i l’acceptació que ens permeten detectar quan alguna cosa va malament per mirar de posar-hi remei.

Algunes persones desconfien del caràcter instintiu de les emocions, o l’ignoren, i les reprimeixen perquè temen patir o fins i tot perdre el control de la seva vida. Però intentar viure i pensar al marge de les nostres emocions és una fal·làcia: no només ens limita, sinó que les emocions reprimides passen a l’inconscient, des d’on són molt més incontrolables, i quan no les deixem sortir el cos les expressa en forma de malalties.

Per tant, el primer pas per gestionar les emocions és veure-les com un procés natural i propi de l’ésser humà, que té sentit a la nostra vida —especialment en la relació amb els altres— i que dota la vida humana de matisos, color, profunditat i textura.